Constance Markievicz (1868 – 1927)

En aquesta sèrie d'articles que he traduït de la plana http://1916enespanol.wordpress.com us vull presentar un parell de figures representatives de l'aixecament de Pasqua del 1916 a Irlanda, i sobretot un parell de figures femenines destacables en tot el procés d'independència.
També vull donar les gràcies a l'autora el blog Sol Santander per fer-me gaudir tant amb els seus articles i animar-la a seguir endavant.

I. Infància i joventut: el retrat d’una artista.

Constance Markievicz amb el més conegut dels seus cans, "Puppet"

Artista, nacionalista, feminista, socialista, combatent, rebel... Constance Markievicz és la figura femenina més coneguda de l’Aixecament de Pasqua i una de les dones més importants de la història del moviment republicà irlandès. Es podria dir que va néixer per error a Londres el 4 de febrer de 1868, però això no és més que una expressió del seu origen: la seva família, els Gore-Booth, eren part de l’ascendancy angloirlandesa que alternava residència entre les seves possessions a Lisadell (comptat d’Sligo, Irlanda) i Anglaterra. Entre ambdues nacions transcorre la seva infància i primerenca joventut, tenint l’educació acostumada en l’aristocràcia de l’època. No obstant, la jove Constance tenia aficions desconcertants per a la seva família; era una consumada amazona des dels 8 anys, tiradora experta i visitant freqüent de les llars dels camperols arrendataris, a que sempre va considerar els seus iguals.

Seguint els ritus de la seva classe es presentada a la cort de la reina Victòria al 1887, on se l’anomena “la nova bellesa irlandesa”. Malgrat això, Constance segueix rompent els estereotips de l’època i ingressa en el 1893 a l’Slade School of Art, a Londres. Durant l’estiu a Lisadell coneix a Wiliam Butler Yeats, qui es convertiria en visitant habitual de la casa paterna. Al 1898 es trasllada a París, on continua els seus estudis de pintura a l’Acadèmia Julian, on destaca per la seva dedicació i disciplina, per traslladar-se en bicicleta, per viure sola i per fumar.

Constance Markievicz amb la seva filla Maeve Alice i el seu fillastre Stalinas

Torna a Irlanda al 1903, després del seu matrimoni amb el compte polonès Casimir Dunin-Markievicz, el naixement de la seva filla Maeve Alice i la mort del seu pare. La família s’estableix al barri de Rathgar a Dublín, centre de la vida cultural i intel·lectual de la ciutat. Allà coneix al també pintor Gorge Rusell (AE) qui els introdueix al moviment del Renaixament Gaèlic i els Markievicz participen en nombroses exposicions i obres teatrals. entre tertúlies de sala i la seva incorporació en el Comitè del Nou Teatre d’Irlanda, Constance coneix als escriptors Thomas McDonagh, Patrick Pearse i Joseph Mary Plunkett, futurs líders de l’Aixecament de Pasqua i membres de la Lliga Gaèlica fundada per Douglas Hyde. Intenta ingressar en aquesta organització, però es rebutjada per les suspicàcies que generava el seu origen aristocràtic.

Al 1904 coneix a Maud Gonne i Helena Molony, qui si faciliten la seva incorporació a l’organització de dones republicanes Inghinidhe na hÉireann (Filles d’Irlanda), com a membre del comitè de redacció del diari Bean na hÉireann (Dones d’Irlanda). Aquest fou el pas que canviaria la seva vida per complet.

II Baix la bandera de l’arada i les estrelles.

Les “Filles d’Irlanda” afirmaves ser les hereves del passat mític celta, on les lleis antígues concedien la igualtat a les dones respecte als homes. Per tant, aquesta organització, Inghinidhe na hÉireann, defensava un estat republicà on ambdós gèneres tendrien les mateixes condicions. Ja completament activista, al 19.9 Constance Markievicz observa una desfilada d’escoltes en honor al virrei i opina “No podia haver-hi res més trist que veure als fills d’uns homes que havien compartit el seu destí amb els fenians (...) jurar la bandera que onejava triomfant amb cada derrota nacional, i que, plantada des de llavors en el sol del seu país, avalava l’assassinat, el pillatge, la injustícia i la traïció.”

D’aquesta reflexió neix Na Fianna Éireann, organització juvenil que Constance  va fundar juntament amb Bulmer Hobson. En la reunió inaugural i participà el diplomátic Sir Roger Casement  i va declarar el seu objectiu de “restablir la independència de Irlanda” a través de “l’entrenament mental i físic, l’estudi de la història i la llengua irlandeses”. Els nois de la Fianna prometien també no unir-se mai a les Forces Armades ingleses. En canvi, Constance es dedicava a convertir-los en autèntics soldats republicans, transmetent-los les seves habilitats en el tir al blanc i l’ús d’armament; tals activitats, unides al seu inacabable entusiasme, la feren molt popular entre els  adolescents, els quals l’apodaren “Madame” amb el que seria coneguda en d’ara en endavant per partiaris i detractors.

Al 1911 seria arrestada per primer cop, juntament amb Helena Molony, per cremar una bandera britànica en les manifestacions de rebuig a la visita del rei George V. El seu empresonament duraria sols un dia, però la faria rompre definitivament tant amb la seva família paterna (llevat de la seva germana Eva, poetessa i lider feminista, amb qui va mantenir una profunda relació durant tota la seva vida) i amb el seu marit i fills, qui no l’acompanyaven en els seus ideals republicans. Constance, per la seva part, aprofundeix el seu compromís polític unint-se a la Irish Women’s Franchise League i a diverses organitzacions sindicals, on juntament a Hanna Sheehy Skefington, Helena Molony, Kathleen Clarke i les germanes Giffor organitzaren menjadors per als nins dels obrers Dublinesos, terriblement afectats per la desnutrició i la misèria en aquests anys.

La tensió social desencadena la llarga vaga general de 1913 (el Lockout de Dublín). Constance s’uneix als líders sindicals Jim Larkin i James Connoly, amb qui mantenia una profunda amistat. Ambdues relacions la converteixen en una socialista convençuda, que arriba a afirmar: “el nacionalisme per si mateix no és la resposta (com a via de solució als problemes de la classe obrera irlandesa), dons les mateixes condicions existeixen a Anglaterra, encara que molt manco esteses. El socialisme, en canvi, al promoure la igualtat absoluta va de la ma tant de les exigències del moviment obrer com amb les qüestions de l’alliberament femení”

Constance Markievizc amb l’uniforme de Cumann na mBan.

Com a resultat dels enfrontaments ocorreguts entre els obrers i els patrons en el Lockout, al 1914 neix l’Exèrcit Ciutadà Irlandès (Irish Citizen Army, ICA) com a força armaa defensora dels drets dels treballadors. Constance fou la seva tresorer. Aquest mateix any funa Cumann na mBan (Lliga de Dones), entitat única en la que s’integrarien tant Inghinidhe na hÉireann com les dones que havien decidit donar suport a l’organització armada republicana, els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann).

(Continua...)